DPAI V-Management: el model FCIM per la gestió de projectes d’automatització industrial

Existeix un clar consens en considerar la qualitat, la innovació i la productivitat com factors claus per assolir la competitivitat empresarial que exigeix una economia globalitzada com l’actual. La Fundació CIM ha desenvolupat el DPAI V-Management: un model de gestió de projectes adaptat a les necessitats industrials que, sustentant-se en els principis de la qualitat total, estableix les directrius per gestionar la innovació en sistemes d’alt rendiment productiu.

En la pràctica, el DPAI V-Management esdevé una metodologia que proporciona la sistematologia i les eines necessàries per aconseguir l’èxit en la posta en marxa de qualsevol sistema productiu, assegurant que aquests sistemes satisfacin les necessitats reals dels seus usuaris i, operin, integrant-se en la naturalesa de cada industria, aconseguint l’excel•lència operativa i la màxima eficiència productiva.

La metodologia, seguint el model en V representat a la figura 2, considera totes les fases d’un projecte d’automatització industrial diferenciant 3 blocs conceptuals:

 A l’esquerra, en sentit descendent, les fases de “desenvolupament” esdevenen la especificació i definició del projecte, en creixent detall, fins a disposar dels dissenys necessaris per començar amb l’execució.

 L’execució, materialitzada amb la programació del software, la fabricació d’equips i els muntatges corresponents, és el punt de partida de les fases de la dreta. 

 Finalment, les fases que tanquen el model corresponen a l’explotació i manteniment del sistema. En aquest punt, la millora contínua realimenta el procés, definint noves necessitats per adaptar els sistemes productius als canvis i les exigències de l’entorn. 

Per aconseguir l’èxit en els projectes, que aporta aquesta metodologia als Project Managers?

En primer lloc, la metodologia segueix un procés seqüencial que ajuda a integrar totes les fases d’un projecte: els resultats de cada fase de la meitat esquerra del model són les especificacions que constitueixen la planificació i definició de cada fase d’integració de la meitat dreta del mateix, on, sota una base d’assegurament de la qualitat total, aquestes especificacions són verificades i validades. En conseqüència, cadascuna de les fases d’integració té la seva correspondència en una fase de definició i, per tant, la metodologia també ofereix una base consistent davant de qualsevol desviació, moment en el qual la integració s’atura i comença el replantejament del projecte des de la fase de definició corresponent.

En segon lloc, la metodologia proporciona les eines adequades per planificar, organitzar i desenvolupar amb èxit les fases de “disseny” d’un projecte, des de l’avaluació inicial de les necessitats del client fins al disseny de detall final. D’aquesta manera, la metodologia planteja una sistemàtica de descomposició del problema per aconseguir avançar, amb èxit, en l’embut d’incerteses que es produeix en la definició d’un projecte. Per “menjar-se l’elefant a trossos” la metodologia especifica:

1.- Fases amb objectius i deliverables clarament definits i diferenciats per avançar step by step amb un plantejament top-down, del concepte al detall, però en un procés bidireccional, on els plantejaments més generals d’una fase són confirmats, després de ser realimentats bottom-up, amb l’anàlisi de detall necessari de la fase posterior corresponent.

2.- La divisió del sistema objecte del projecte en subconjunts per facilitar la seva gestió, planificació, execució i control. La divisió del sistema en subconjunts pot realitzar-se prioritzant criteris: de planificació i control (aïllant el desenvolupament i gestió dels camins crítics), de sourcing (per la gestió de subconjunts que han de ser desenvolupats o fabricats per un proveïdor especialitzat), de coherència mecànica per la seva fabricació i muntatge, o de lògica en la integració de la seva estructura de programació.

3.- La creació d’equips de treball especialitzats i transversals a les diferents fases i als diferents subconjunts definits. La metodologia exigeix, independentment del tipus de projecte, la creació de cinc equips fixes, i recomana la creació d’equips addicionals segons les necessitats particulars de cada projecte. Els equips de treball fixes són:

 Salud, Seguretat i Medi Ambient: equip format pels responsables d’aquestes disciplines a les línies productives. S’assenten les prescripcions a seguir per complir amb les normatives vigents i aplicables.

 Assegurament de la qualitat: equip format pels responsables del producte a processar i els managers de Quality Assurance. S’alineen els criteris de qualitat del producte i els estàndards aplicables al projecte.

 Producció i operacions: equip format pels enginyers de línia i els managers d’operacions i producció. S’estableixen els timmings, els targets a assolir en els diferents indicadors productius i s’aporta el coneixement envers els processos de treball dels diferents operadors del sistema.

 Procés: equip format pels enginyers o especialistes mecànics i elèctrics, així com pels tècnics de manteniment. S’aporta el know-how del procés, tant des d’un punt de vista de l’enginyeria de transformació dels materials, com de la tecnologia utilitzada.

 Matèries primes: és un equip fixe quan el sistema productiu processa directament matèries primes. En aquest cas es imprescindible la implicació dels especialistes de materials per aportar els seus coneixements i les seves consideracions.

La missió dels equips especialitzats no es únicament vetllar pel compliment de les seves prescripcions en el disseny del sistema productiu, sinó també definir els criteris d’èxit a confirmar en la seva fabricació, integració, comissioning, posta en marxa i posterior validació. Durant el projecte, aquests equips treballen assumint petits ‘paquets de treball’ per cada subconjunt i en cada fase. Les resolucions o conclusions d’aquests paquets de treball constitueixen deliverables que es comparteixen amb tot l’equip per ser integrats en el desenvolupament del projecte.

Per últim, però no menys important, el DPAI V-Management ofereix als Project Managers un model de gestió focalitzat en mitigar els riscos i assegurar la qualitat dels projectes. Amb aquest objectiu, la metodologia defineix dos instruments de gestió principals:

1.- El quadern de prestacions: que recull una acurada definició dels requeriments, restriccions i constriccions del projecte. El model es basa en l’experiència de que identificar i registrar, amb rigor, les necessitats dels usuaris finals és el principal element per definir l’èxit del projecte i prevenir-lo de defectes, retreballs i pèrdues. 

2.- Les gates de control: són un sèrie de revisions a realitzar durant el projecte per detectar els defectes o desviacions tant d’hora com sigui possible després de que es produeixin. En la pràctica, aquestes revisions es porten a terme per confirmar el tancament d’una fase del projecte, podent quedar, sota aprovació del Project Manager, punts oberts, però, clarament identificats i avaluats per ser tancats en la següent fase. Aquestes gates estan formades per tres components de revisió:

 Checklists d’especialitats: que recullen les prescripcions a revisar en cada fase, d’acord amb les consideracions dels equips de treball formats pel projecte.

 Checklists de defectes: que recullen alertes i consideracions, en forma de preguntes, per evitar defectes generals i repetitius detectats en cada fase de projectes anteriors. Aquests checklists són revisats i complementats al final de cada projecte en la fase de tancament. 

 Checklist de prestacions: que recull els requeriments, restriccions i constriccions definits en el quadern de prestacions i que el Project Manager ha de revisar personalment que es compleixen abans de finalitzar cada fase.

En resum: un model best in class per aconseguir l’èxit en el desenvolupament i posta en marxa de nous sistemes productius, creant un fort vincle entre les especificacions de disseny inicials i les subseqüents validacions finals, assegurant un alt rendiment dels recursos dedicats a les fases de disseny i proporcionant una excel•lent base metodològica per planificar, controlar i validar que el resultat de cada fase del projecte està alineat amb l’objectiu de posar en marxa un sistema productiu altament eficient que respon exactament a les necessitats i característiques dels seus usuaris finals.
 

Jonathan Escobar Marín

Director del Postgrau en Desenvolupament de Projectes d'Automatització Industrial