Entrevista a Tania de los Santos

La Tania de los Santos és professora del Departament d’Enginyeria Mecànica a l’ETSEIB (UPC), co-coordinadora del projecte Fòrmula Student, Sotsdirectora d'Estudiantat i Comunicació de l’ETSEIB (UPC) i sobretot coneguda i estimada per tota la comunitat universitària. Amb la senzillesa i modèstia que la caracteritza, ens respon a les preguntes deixant clars els rols i els valors dels professors, alumnes i enginyers d’avui i de demà.

- Tania, són temps difícils per ser professor? Quina és la responsabilitat que tenen els professors universitaris davant la societat?

No, no crec que sigui una qüestió dels temps que corren. És evident que depenent del grup, la tasca del professor és més o menys complicada; però si es tenen il·lusió i ganes es pot ser igualment bon professor.

La responsabilitat dels professors davant la societat és la de formar gent que surti amb la idea de fer la feina ben feta. Cal vigilar, perquè els professors són vistos molts cops com a models pels alumnes i per tant, més enllà dels coneixements se’ls ha de transmetre valors com ara la responsabilitat, ser capaços d’acceptar crítiques i tenir esperit de millora.

-Fa temps que treballes a l’escola i tothom t’aprecia. Aquest any passat, a l’acte de reconeixement d’anys a l’Escola el públic et va aplaudir molt efusivament quan vas pujar a recollir el guardó. Com t’ho fas per connectar tant?

(Riures). Crec que és una qüestió de tarannà. Ser una persona propera, tenir la porta del despatx sempre oberta, acostar-te a la gent amb un somriure, posar-te al lloc de l’alumne, ser cordial, ser amable, entendre que no existeixen veritats absolutes... No crec que sigui fruit d’una sola cosa, sinó de tot el conjunt. Cal humanitzar-se i cuidar la convivència.

-Han canviat molt els estudiants des que vas començar?

Més que la gent jove, el que ha canviat és tota la societat. Els estudiants no són com abans, però tampoc ho és la gent gran! Potser han canviat les escales de valors; tot ha de ser més immediat i el tema de l'esforç no està tan assumit com abans. De totes maneres jo estic veient que si donem un bon projecte responen com es veu amb la Fórmula Student: amb dedicació i esforç. Per tant, pot ser que  els valors fonamentals i les inquietuds no hagin canviat tant com pensem.

-I els professors? Creus que la universitat s' ha sabut adaptar a les noves generacions i les seves necessitats?

El professor, abans que res, és persona. Per tant, s’ha adaptat tant com la resta de gent. En general es pot dir que professors i estudiants s’han acostat els uns als altres, crec que sí que els professors són més propers del que ho eren abans.

-Parla’ns del Fórmula Student. Quina és la recepta màgica per aconseguir que un grup d’alumnes que no es coneixen entre ells es converteixin en un equip guanyador? Què motiva l'aprendre dins d'un grup com el FS?

La recepta màgica és aconseguir que realment siguin un equip, capaç de lluitar junt per una fita comú. Per a fer-ho s’han d’establir regles clares i pautes a seguir. El projecte és molt motivant, doncs partint d’un full en blanc, han d’arribar a un prototip competitiu.

-És el professorat un entrenador? Quina relació d'aprenentatge s'estableix entre el grup i el professor al voltant del FS? S'estableixen rols dins del grup que et recordin a un grup de treball que podem trobar en qualsevol organització?

Una de les primeres coses que els diem és que han d’entendre que el Fórmula Student és un projecte de l’Escola. Per tant, hauran de rendir comptes del que fan i han fet. Això fa que efectivament es creï una relació molt especial equip-escola i també dins de l’equip. De fet, molta gent creu que l’estructura interna de l’equip és una assemblea i que es comporta de manera ineficient: res més lluny de la realitat! Dins l’equip de l’FS existeix una estructura jeràrquica comandada pel Team Leader i pel Coordinador Tècnic, que coordinen els diferents responsables de les seccions del vehicle. En el fons, es tracta d’una petita empresa tecnològica amb un producte a dissenyar i fabricar i uns terminis a complir.

-I quin és el catalitzador per a que és materialitzin projectes com aquests?

Els projectes singulars només es materialitzen si conflueixen els recursos necessaris amb persones emblemàtiques i voluntarioses. Els estudiants poden ser excel·lents i estar molt motivats; però cal que se’ls doni recolzament. Necessiten l’ajut de Centres Tecnològics, Espònsors i tenir el suport de professionals i experts. Vosaltres això ho sabeu del cert; sense en Rafael Boronat i el Centre CIM el projecte FS no seria possible.

-Ara ens trobem en un període de canvi, amb la progressiva adaptació al EEES. Què creus que s’hauria de fer per preparar millor als enginyers del futur?

De debò crec que si alguna cosa caracteritza als enginyers de l’escola és que a l’acabar els estudis sempre han estat capacitats per enfrontar-se a qualsevol problema i sortir-ne amb èxit. Si tinguéssim més recursos, podríem fer més projectes similars al FS –no cal que facin cotxes, ni vehicles, em refereixo al tipus de projecte amb treball en equip- i així aprofitar més les metodologies de treball en base a projectes; que tan bons resultats donen.

-Seguim el mateix model d'ensenyament (no de sistema) que fa trenta anys? Cal flexibilitzar les formes d'ensenyament de la universitat?

Podem millorar les formes d’ensenyar; però no hem de caure en el parany de conduir excessivament a l’alumne. Quan es programa excessivament s’acaba minant la iniciativa dels estudiants.

-Finalment, per ensenyar... cal donar respostes o ensenyar als alumnes a formular-se preguntes? Crec que el FS el que fa néixer realment és el desig d'aprendre més i més.

Calen totes dues, però sobretot cal aconseguir que l’alumne vulgui anar més enllà. És possible que el FS faci que els estudiants aprenguin més perquè s’adonen que estan aprenent i els desperta la gana d’aprenentatge. La prova és que molts d’ells acaben aplicant a beques tipus Fernando Alonso, Màsters d’automoció i marxant a l’estranger.

Joaquim Minguella
Cap de R+D+i
Fundació CIM