El BIM, cada cop més imprescindible a l'enginyeria

El BIM, cada cop més imprescindible a l'enginyeria

El BIM ha entrat amb força als sectors de l’arquitectura, l’enginyeria i la construcció... i per quedar-s’hi. La metodologia digital de treball de modelatge es presenta, definitivament, com l’eina substitutòria dels programes de dibuix tècnic (CAD) que hem fet servir fins el dia d’avui. 

Literalment les sigles BIM signifiquen Building Information Modelling (Edifici-Informació-Modelatge), és a dir, l’equivalent a crear una maqueta virtual d’un l’edifici que, per una banda, incorpora el modelatge en dues i tres dimensions, i per altra banda, incorpora, dins el mateix model, dades, mesures i paràmetres de tot tipus. Tot i haver revolucionat, en primer terme, el sector de la construcció, el BIM ha de ser una eina que aporti moltes més sortides al mercat tecnològic, i, especialment, al sector de l’enginyeria. Per als enginyers civils, que normalment treballen amb arquitectes o enginyers estructurals, el BIM ja forma part del seu vocabulari. Però per a l’enginyeria en general, encara representa un món nou, tot i ser cada cop més rellevant. A mesura que s’ha anat imposant en el món de l’arquitectura, els enginyers s’han començat a adonar que el BIM permet predir amb molta precisió l’acompliment dels projectes abans que es construeixin i que respon molt més ràpid als possibles canvis. A més, optimitza els dissenys amb anàlisi, simulació i visualització, i proporciona una documentació sobre l’estructura o la construcció de més alta qualitat. Segons explica Sergi Huerta, arquitecte i BIM manager, “construir un model virtual per gestionar, en un mateix entorn de treball controlable tots els paràmetres que afecten qualsevol objecte, siguin gràfics o alfanumèrics, ens aporta grans avantatges no només en la fase inicial de projecte, sinó també en la posterior producció. I, a més, durant el seu cicle de vida”. 

Es tracta d’una metodologia “paramètrica” –afegeix el conferenciant de presentació d’eines BIM– “que lliga la representació gràfica amb dades de tot tipus que permet l’entrada de valors en qualsevol de les dues direccions”. Per tant, doncs, dóna la possibilitat de fer canvis al model tant a través d’operacions gràfiques com a través d’entrades numèriques. Tan senzill —i alhora complex si no estem acostumats a utilitzar-lo— com incorporar la “I” d’informació als nostres dissenys productius: “Per fer-nos una idea bastant gràfica, podríem dir que passem, com en el cas de la telefonia mòbil dels últims anys, a tenir smart models o maquetes intel·ligents d’aquell producte que volem estudiar”, conclou el BIM Manager. Sergi Huerta ho resumeix en un exemple molt senzill: “Estem acostumats a representar la pota d’una cadira a partir de les seves dimensions bàsiques en planta, alçat i secció i, a partir d’aquí, el disseny es basa en anar fent proves: estirant-la, eixamplant-la, etc. Amb les noves eines paramètriques, el disseny de la pota de la cadira ens pot venir donat i visualitzat només modificant la resistència de la seva secció, els centímetres cúbics de matèria prima o el preu del material”, argumenta l’arquitecte.

Per altra banda, cal destacar que els programes BIM solen ser programables i flexibles. Permeten l’entrada d’infinitat de valors matemàtics, des de senzilles mesures a algoritmes complexos que obren un gran espai a la creativitat. L’ús de representacions gràfiques en tres dimensions i enriquits amb tot tipus de paràmetres tècnics també és molt útil en el manteniment d’edificis a partir de la figura del facility manager, encarnat preferentment per un enginyer que, amb el projecte BIM, compta amb moltes més dades i càlculs dels que copsaria desplegant un simple plànol imprès. Alhora, aquesta informació també es pot utilitzar per desconstruir una edificació o suprimir-ne una part amb l’objectiu de plantejar una rehabilitació o canvi d’ús. En aquest nou món, doncs, l’estètica i la tècnica es donen la mà i es vinculen en totes les fases de la vida d’un edifici.