L'eficiència energètica

L'eficiència energètica

La implantació d'un Sistema de Gestió de l'Energia (SGEn) permet optimitzar l'ús i consum d'energia en organitzacions i empreses de tota mena de sectors i mides, segons ens explica l'Associació d'Empreses d'Eficiència Energètica (A3e). “Su creciente popularidad provocó la creación, en 2011, de la norma internacional ISO 50001, que plantea una gestión energética basada en la mejora continua de los modelos de consumos y los procesos de producción”, afegeixen. De moment ja són tres les empreses que han superat l'auditoria i tenen el segell (una distinció que atorga ANESE). En les pròximes setmanes s'aniran coneixent altres casos més que ja es troben en procès. Sobretot, la pretensió des de l'associació és que aquesta informació serveixi per que el client compti amb major formació sobre l'eficiència energètica i sobre les ESEs, sent el mateix usuari el que exigeixi el millor servei. 

    • PROJECTES EN MARXA

Els edificis representen el 40% del consum d'energia europeu i un terç de les emisions de GEI (Gasos d'Efecte Hinvernacle). La iniciativa RESSEEPE (Serveis i solucions de rehabilitació per la millora de l'eficiència energètica en edificis públics) surgeix per donar resposta a la necessitat urgent de que Europa es transformi en una economia de baixes emisions de carboni per cumplir els objectius de seguretat de clima i energia. Es tracte d'un projecto Europeu cofinançat pel 7é Programa Marc participat per 25 socis de tota Europa, incloent-hi els edificis pilot. Entre els socis espanyols podem citar a TecnialiaOHLIncurvo, Fundació CIMEurecat-ASCAMMLEITAT, IPC, Grupo Puma, el Hospital de Sabadell (CSPT) i l'Hospital de Tarrasa (CST)”, segons ens explica Tecnalia. “Una de las medidas más rentables para cumplir los objetivos de reducción de energía, como se específica en el Plan de Recuperación Económica Europeo, es enfocarse en los edificios ya existentes”. RESSEPE comprèn la investigació i desenvolupament de diferents tecnologies, i el disseny d'innovadors elements de construcció basats en elles, la seva fabricació, demostració i evaluació de les mateixes en immobles públics que funcionen com pilots i deuen demostrar “la millora del funcionament de l'edifici pel que fa l'eficiència energètica a causa de la rehabilitació. Es persegueixen reduccions del 50% del consum d'energia i del 50% de reducció de GEI. 

    • SMART CITIES

El autoconsumo, la eficiencia energética y los avances en el mundo de las telecomunicaciones y de la informática permitirán un pleno desarrollo de las llamadas ciudades inteligentes, construidas para y con los ciudadanos. La generación distribuida en pequeñas instalaciones, cerca del lugar de consumo, es más eficiente, flexible y diversificada, y pone al consumidor en el lugar que reclama y que es ya posible: el de ser el centro de decisión de cómo y qué energía desea consumir”, indica José Donosodirector general de la Unió Espanyola Fotovoltaica (UNEF) i president de Fotoplat. Segons Fotoplat els principals punts pel desenvolupament de les Smart Cities en matèria energètica són: la integració de les energies renovables; la integració arquitectònica, edificis de consum pràcticament nul i la gestió de l'emmagatzematge de l'energia. 

    • IMPOST DE GASOS FLUORATS

Un informe econòmic elaborat per AEFYT indica que el sector del fred es veurà castigat amb una forta reducció de facturació i amb un increment d'insolvències i tancaments d'empreses, amb el conseqüent impacte negatiu en el mercat de treball, amb l'entrada en vigor de l'artículo 5 de la Ley 16/2013 sobre el Impuesto sobre los Gases Fluorados. El citat informe conflueix que portarà conseqüències com un augment del mercat negre en, aproximadament, cinc vegades; l'entrada en el mercat espanyol de gasos fluorats a través d'operacions intracomunitàries que podrien eludir l'impost; l'increment dels costos administratius d'un 8%; i el creixement dels costos financers en un 15%. Per pal·liar els “graves efectos económicos”, AEFYT ha sol·licitat la derogació immediata del tribut o, com a mínim, el manteniment del 0,33 del tipus impositiu vigent en 2014.

    • ENERGIES RENOVABLES, FUTUR SENSE HORITZÓ

Segons José María González Moya, director general de l'Associació d'Empreses d'Energies Renovables-APPA, el passat exercici el sistema elèctric espanyol va tancar amb una potència instal·lada de 107.954 MW -32.850 MW corresponien a tecnologies renovables-. En 2014 es van instal·lar a Espanya tan sols 43 MW renovables, xifra que reflecteix clarament la paralització que viu el sector renovable en el nostre país, que el 2012 i el 2013 havien instal·lat 2.300 i 2.882 MW, respectivament. Sens dubte, 2014 ha estat l'any més catastròfic que ha hagut d'afrontar el sector renovable espanyol des del seu naixement i implantació. Tot i això, gràcies a la potència instal·lada en el passat, les renovables van generar el 2014 electricitat per cubrir el 42,8% de la demanda peninsular, destacant l'aportació de l'energia eòlica, amb un 20,3%.